Los partidos políticos nos están llamando a las urnas. Todos nos quieren seducir con sus propuestas para que les votemos pero una pregunta que no debemos olvidar, para no arrepentirnos después, es la siguiente: ¿qué dicen los partidos sobre Libertad Religiosa?

La Libertad religiosa, entendida como derecho colectivo de los creyentes, es una asignatura pendiente que se juega más en la liga de la confrontación partidista que en el ámbito de la justicia democrática.

Los partidos aprovechan su posición en relación a la Iglesia Mayoritaria para establecer sus criterios de actuación en materia de Libertad Religiosa. De esta manera caen en la misma trampa de lo que dicen querer huir.

¿Está la democracia española suficientemente madura para pensar la Libertad Religiosa desde la pluralidad de creencias?

Una mirada a los diferentes programas electorales de los diferentes partidos políticos que se presentan en estas elecciones nos aporta un panorama más bien triste.

Pensemos antes de votar.

Aunque todavía hay una propuesta mejor.

Interpelemos a los partidos políticos para que no olviden la Libertad Religiosa en su agenda de los próximos años.

El Gobierno de la Generalitat de Cataluña ha manifestado, en la persona de su Vicepresidenta, la señora Joana Ortega -acompañada por el Director General de Asuntos Religiosos, el señor Enrique Vendrell- su interés por saber cuál es el clima interreligioso que se vive en Cataluña a raíz de los últimos acontecimientos internacionales.


En este sentido ha encargado una encuesta, de la que próximamente dará los resultados, para saber cuál es la posición de la opinión pública catalana en relación a la cuestión que nos ocupa.

En la misma línea de trabajo ha convocado a los miembros del Grupo de Trabajo Estable de las Religiones (GTER) para escucharlos.

En el transcurso de la conversación mantenida se ha puesto en evidencia el buen clima interreligioso que se vive en Cataluña actualmente. Este buen clima es el resultado del buen trabajo realizado, entre otros, por el Grupo de Trabajo Estable de las Religiones.

Nuevamente se ha puesto en valor la existencia del GTER debido a que, a pesar de que entre nosotros lo vivimos como una realidad normal y habitual, en la mayoría de países de nuestro entorno justo ahora se plantean la necesidad de dotarse de un organismo de estas características.

La trayectoria de más de 10 años de trabajo conjunto del GTER hace posible que actualmente nos podamos plantear si lo que se ha hecho hasta ahora es suficiente, en las presentes circunstancias, o si hay que tomar nuevas iniciativas.

Que el Gobierno tenga interés en escuchar lo que piensa la opinión pública y lo que conocen los representantes de las Confesiones Religiosas es una buena noticia.

Seguramente el siguiente paso debe ser poner en valor lo que hasta ahora tenemos y hacerlo de tal manera que la mayoría de nuestra sociedad lo sepa y, además, tenga cuidado de no perder lo que ya hemos conseguido.

Este interés por mantener e, incluso, mejorar, si fuera posible, el buen clima interreligioso existente es, y debe ser, una responsabilidad compartida.

Las Confesiones Religiosas y la sociedad civil organizada tenemos una responsabilidad muy especial junto con los medios de comunicación sin olvidar que el 2015 es año electoral.

Es decir: también los partidos políticos tienen ante sí el reto de trabajar para mantener y agrandar el buen clima interreligioso existente.

La Biblia nos dice que matar es pecado. Todo libro sagrado nos dice lo mismo.

Pero si además de matar lo hacemos en nombre de Dios, faltan palabras para definir la dimensión de este pecado.

Los eventos de París, de nuevo París, y de diversas partes de la geografía nos recuerdan, de nuevo, que nuestra voz aún debe ser más alta, más fuerte y más contundente para rechazar toda esta serie de asesinatos terroristas.

Si la violencia es condenable, la violencia terrorista agota las palabras de condena.  El mundo ha enloquecido y en medio de tanto desacierto tenemos que mantener la calma.

Pero mantener la calma no significa tener que callar. Sino todo lo contrario.

Dios no es nuestro, sino todo lo contrario: nosotros somos de Él, si queremos.

Pero, queramos o no queramos, lo que es inadmisible desde el punto de vista humano o divino, es utilizar el nombre de Dios para justificar ningún tipo de violencia terrorista.

La violencia terrorista ni tiene nombre, ni tiene ideología, ni tiene ningún tipo de razón que la justifique.

Asesinar, a toda una serie de gente inocente, en nombre de una causa justa anula la legitimidad de esta causa.

Asesinar, a toda una serie de gente inocente, en nombre de Dios niega la religiosidad de quien lo haga. Pero la niega contundentemente.

Toda persona religiosa busca crecer en su bondad, gracias a su experiencia de espiritualidad.

Esta es una de las dimensiones más importantes de la espiritualidad.

Si nuestra espiritualidad no nos lleva a la armonía entre nosotros y Dios y entre nosotros y nuestro prójimo no es ni espiritualidad ni tampoco es religiosidad.

La ideología que pretenda justificar la violencia terrorista no podrá nunca legitimar ninguna de las acciones que, de la misma, se puedan derivar.

Necesitamos, desgraciadamente, volver a repetirlo porque es importante que no lo olvidemos ni dentro ni fuera.

 Mt 3:1-2.- Per aquells dies es presentà Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea. Deia: "Convertiu-vos, que el Regne del Cel és a prop."

És impressionant els matisos que trobem quan llegim la Bíblia i especialment importants quan l'hem de compartir-los amb els demés.

Aquest petit paràgraf que encapçalem aquesta secció, ens parla del precursor que Déu va enviar per anunciar la vinguda del seu fill Jesucrist . El seu nom fou Joan, i feia parar l'atenció de la gent tot explicant que el Regne del Cel era a prop. A les hores afegia el consell "Convertiu-vos".

Si volguéssim fer el mateix avui dia i de la mateixa manera seria difícil que ens entenguessin, perquè avui ningú espera cap Regne del Cel, i l'expressió 'Convertiu-vos' pels nostres contemporanis, no té massa sentit.

Doncs be, per això deia de la importància del matisos. He estat llegint diverses traduccions i no és que diguin res diferent, però si que canvia la manera de dir-ho. No és el mateix llegir una Bíblia traduïda l'any 1909, o mes antiga, que una amb llenguatge comú, així com traduccions en altres llengües.

Mirant de fer aquest passatge més entenedor per els qui em llegiu, vaig trobar la versió francesa que deia "Canvieu d'actitud, doncs el Regne del Cel és a prop". Vet aquí la clau.

Altres paraules emprades en aquest mateix text diuen: "Penediu-vos", "feu penitència", però cap d'ells li fa honor, així que aquí, ara tractarem d'explicar què vol dir canviar d'actitud.

La veritat és que poques persones reneguen de Déu obertament, quasi be tothom se'n guarda de renunciar al concepte "Déu", -pel que pugui ser-. El mateix què passa en quan el bateig de infants, o fer cerimònia religiosa pels morts. Els qui son capaços de dir no creuen en Déu, però....per si de cas.

Només ho afirmen alguns filòsofs o intel•lectuals que fan d'aquest tema bandera, però ni tan sols aquests. Recordeu un anunci que van posar als autobusos de Londres i d' altres ciutats l'any 2011, que deia: "Probablement Déu no existeix, gaudeix de la vida"? (probablement... Ni les pròpies campanyes directes s'ho creien totalment!).

Però anem al quid: Què significa, què vol dir quan Joan diu al poble: "Canvieu d'actitud"?

Primer: Hi ha una realitat irrefutable, -li podem dir com vulguem-, però en el fons del cor de tots els homes, -si vols en un raconet molt petit-, existeix la realitat de Déu. Dons be, Joan Baptista els parlava directament a aquest raconet de la consciència que tots hi tenim a Déu, i els hi deia: "Canvieu la vostra actitud envers Déu". ¿Per què?

 

Perquè por haver-hi una actitud hipòcrita de la realitat de Déu, molts religiosos la tenen. Son aquells que diuen una cosa i fan un altre. Quantes persones que avui se'n diuen cristianes practiquen una ètica que és a les antípodes del que Jesús va predicar. Jesús deia als fariseus. ¡Hipòcrites!

Hi ha una actitud política i social correcte o incorrecte respecte la vida. Filtrada aquesta actitud per el tamís del Evangelis, tant l'actitud política com la social surten malparades.

D'exemple, el que ens trobem cada dia: Tothom sap els problemes que tenim al nostre país, se'n parla també molt de com sortir-nos, però ningú troba el camí, grans retallades, polítiques d'estalvi, etc. Evidentment jo no soc ningú per donar una solució política, econòmica o social, però estic ben segur que per trobar la sortida faria falta un canvi d'actitud, es a dir, ser conscients de la magnitud del problema i posar cadascú el seu granet de sorra. El polítics, empresaris, banquers que fossin una mica mes honestos, he dit una mica. Us imagineu que tants fessin un petit gir a la seva ètica? Els obrers, funcionaris, professionals, veiéssim el treball com una benedicció i no com un mal necessari. Per exemple, el dia del treballador, en lloc de fer festa, treballéssim gratuïtament. Un canvi d'actitud és el que ha de menester aquest país! Son exemples.

Ara, per arribar a experimentar Déu també és precís un canvi, un canvi d'actitud i...

Només pot haver una actitud correcte: És aquella que es disposa a acceptar el que l'apòstol Joan ens diu en el seu Evangeli:

 

"Aquell qui és la llum veritable, la que il•lumina tots els homes, arribà al món. Però, encara que era al món i l'havia creat, el món no el va reconèixer. Havia vingut a la seva pròpia llar i els seus no l'acolliren. Però a tots els qui l'acolliren, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit el poder esdevenir fills de Déu. I aquests no ho són per naixement natural o pel desig humà, sinó que són nascuts de Déu.

L'apòstol Joan ens ensenya amb aquest escrit que reconèixer Jesucrist com Déu fet Home, és el principi del canvi d'actitud, canvi que ens fa esdevenir fills de Déu, -no per naixement o adscripció a cap sistema de pensament -si no per designi Diví.

Per que aixó es faci realitat es necessari un canvi d'actitud, cal passar, d'un no absolut, a una petita possibilitat, d'una petita possibilitat a acollir a Jesús dins de na nostra vida, a creure en el nom de Jesús com Salvador y Senyor...i mica a mica anirem experimentant la seva Presència, però tot comença amb... un potser, amb...una tal vegada... un canvi d'actitud.

En Joan Baptista tancava la seva crida amb una realitat, deia: "el Regne del Cel és a prop."

I si fa dos mil anys el regne del cel era a prop, imagineu-vos ara, deu estar a tocar!

És l'hora d'explicar clarament i amb l'empenta que calgui, que Jesús Natzaret, el mateix Jesús que va ser crucificat en una creu al Calvari, que va morir per nosaltres i que al tercer dia va ressuscitar, tal i com ho va prometre, tornarà a jutjar vius i morts.

 

Això ho testifiquen els mateixos apòstols quan després d'haver ressuscitat i donat instruccions, va pujar al cel en un núvol –i el relat segueix així :

Havent dit això fou alçat davant dels seus ulls fins que un núvol l'ocultà de la seva vista

I mentre estaven atentament mirant al cel, es van posar al seu costat dos homes amb vestits blanc que els digueren: "Homes de Galilea, què feu parats mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera com l'heu vist que pujava cap al cel."

Sí, el Regne del Cel és a prop. Canviem doncs d'actitud davant Déu, no és precís un canvi total, només considera'l. Ell farà la resta.

Los directamente implicados dicen que hay semanas que es mejor olvidar. Tal vez tengan razón. Pero lo que no podemos olvidar es la crisis económica en la que vivimos. Seguramente pueda parecer fuera de lugar hablar de cómo saldremos de la crisis en la que nos encontramos cuando aún estamos en el ojo del huracán y tenemos dificultades para ver la luz al final del túnel. Pero es precisamente porque nos encontramos donde nos encontramos que ahora es el momento de hablar de futuro para tratar de condicionar nuestro presente.

Joomla templates by a4joomla