La fe es verbalitza i en aquesta verbalització es presenta el contingut de la creença. Al llarg dels segles el declarar la fe de manera solemne per part de l'Església ha estat conegut i reconegut com la Confessió de Fe de la mateixa. Dintre de l'Església Metodista la Confessió de Fe es coneix sota el nom dels 25 Articles de Religió.

Les diferents Esglésies Metodistes de tot el món han anat perfilant la seva pròpia Confessió de Fe seguint els traços fonamentals que la caracteritza i la identifica.

La Confessió de Fe no solament és un document que ajuda la pròpia Església a donar raó de les seves creences sinó que serveix als creients per aprofundir en aquells ensenyaments que contribueixen a una espiritualitat fonamentada en el coneixement, l'estudi i l'aprenentatge. 

El 25 articles

Els vint-i-cinc articles de la “Confessió de Fe” de l’Església Evangèlica Metodista són la traducció i adequació als nostres temps dels Articles de Religió de l’Església Metodista Unida que van sorgir del text original redactat pel mateix John Wesley, fundador del metodisme, escrit l’any 1784 amb el nom d’“El Servei Dominical dels Metodistes”. És evident que aquesta “Confessió de Fe” s’explica per ella mateixa en el seu temps històric. També és evident que, avui dia, donaríem raó de la nostra fe d’una manera més ajustada al nostre propi context. El fet de presentar aquesta “Confessió de Fe” com a pròpia es troba en la voluntat manifesta de deixar clara la nostra pertinença al moviment metodista al qual ens honora formar-ne part. Els Editors

Artícle 1: De la fe en la Santíssima Trinitat

Els vint-i-cinc articles de la “Confessió de Fe” de l’Església Evangèlica Metodista són la traducció i adequació als nostres temps dels Articles de Religió de l’Església Metodista Unida que van sorgir del text original redactat pel mateix John Wesley, fundador del metodisme, escrit l’any 1784 amb el nom d’“El Servei Dominical dels Metodistes”. És evident que aquesta “Confessió de Fe” s’explica per ella mateixa en el seu temps històric. També és evident que, avui dia, donaríem raó de la nostra fe d’una manera més ajustada al nostre propi context. El fet de presentar aquesta “Confessió de Fe” com a pròpia es troba en la voluntat manifesta de deixar clara la nostra pertinença al moviment metodista al qual ens honora formar-ne part. Els Editors

 

Hi ha un sol Déu viu i veritable, etern, sense cos ni parts, d’infinit poder, saviesa i bondat; creador i conservador de totes les coses, tant visibles com invisibles. En la unitat d’aquesta Deïtat hi ha tres persones, d’una mateixa substància , poder i eternitat: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.

Artícle 2: Del Fill de Déu que va ser fet Veritable Home

El Fill, que és el Verb del Pare, veritable i etern Déu, d’una mateixa substància amb el Pare, va adquirir la naturalesa humana en el si d’una dona Verge; de manera que dues naturaleses senceres i perfectes, que són la Deïtat i la Humanitat, es van unir en una sola persona, per mai més ser separades, del que en resulta un sol Crist, veritable Déu i veritable Home, que realment va patir, va ser crucificat, mort i sepultat, per reconciliar el seu Pare amb la humanitat, i per ser sacrifici, no només per la culpa original, sinó també pels pecats actuals dels éssers humans.

Article 3:De la resurrecció de Crist

Crist veritablement va ressuscitar d’entre els morts i va tornar a prendre cos amb tot el que caracteritza la integritat de la naturalesa humana, amb la que va pujar als cels i allà està assegut fins que torni per a jutjar tots els éssers humans en el darrer dia.

Article 4: De l’Esperit Sant

L’Esperit Sant, que procedeix del Pare i del Fill, és d’una mateixa substància, majestat i glòria amb el Pare i amb el Fill, veritable i etern Déu.

Article 5: De la suficiència de les Sagrades Escriptures per a la Salvació

Les Sagrades Escriptures contenen tot el coneixement necessari per a la salvació ; de manera que no s’ha d’exigir que cap ésser humà rebi com article de fe, ni consideri requisit necessari per a la salvació, res que en elles no es llegeixi ni pugui per elles provar-se. Amb el nom de Sagrades Escriptures entenem aquells llibres canònics de l’Antic i del Nou Testament, l’autoritat dels quals mai va ser posada en dubte per part de l’Església . Els llibres canònics de l’Antic Testament són els següents: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres, Deuteronomi, Josuè, Jutges, Rut, 1r Samuel, 2n Samuel, 1r Reis, 2n Reis, 1r Cròniques, 2n Cròniques, Esdres, Nehemies, Ester, Job, Salms, Proverbis, Eclesiastès, Càntic dels Càntics, Isaïes, Jeremies, Lamentacions, Ezequiel, Daniel, Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies. Tots els llibres del Nou Testament, tal i com són acceptats generalment, nosaltres els rebem i els tenim com a canònics.

Article 6: De l’Antic Testament

L’Antic Testament no és contrari al Nou Testament; ja que en tots dos, Antic i Nou, s’ofereix la vida eterna al gènere humà a través de Crist, únic Mediador entre Déu i els éssers humans, donat que Ell (Crist) és Déu i Home. Tot i que la llei que Déu va donar per mitjà de Moisès, pel que fa referència a cerimònies i ritus , no obliga els cristians, ni han d’aplicar-se els seus preceptes civils en cap estat, malgrat això, no hi ha cap cristià que quedi exempt de l’obediència als manaments anomenats morals .

Article 7: Del pecat original

El pecat original no consisteix en la imitació d’Adam, sinó que és la corrupció de la naturalesa de tot ésser humà engendrat en l’ordre natural de l’estirp d’Adam, per la qual cosa l’ésser humà està molt allunyat de la justícia original i, per la seva mateixa naturalesa, s’inclina al mal i això continuadament .

Article 8: Del Lliure Arbitri

La condició de l’ésser humà, després de la caiguda d’Adam, és tal que no pot capacitar-se a ell mateix per la seva pròpia naturalesa ni per les seves pròpies obres, per arribar a la fe i invocar Déu; per tant, no tenim poder per nosaltres mateixos/es per a què les nostres decisions siguin agradables i acceptables a Déu, sense que la gràcia de Déu, que és en Crist, ens capaciti per fer-ho. El Lliure Arbitri és la llibertat que ens ha donat Déu, malgrat la nostra condició humana, per acceptar la salvació que ofereix.

Article 9: De la Justificació

Se’ns considera justos davant Déu, només pels mèrits del Nostre Senyor i Salvador Jesucrist, per la fe, i no per les nostres pròpies obres o mèrits.

Article 10: De les Bones Obres

Tot i que les Bones Obres, que són fruit de la fe, una vegada hem estat justificats tampoc poden lliurar-nos dels nostres pecats, ni suportar la severitat dels judicis de Déu, són, malgrat tot, agradables i acceptables a Déu en Crist. Neixen d’una fe veritable de manera que, per elles, pot conèixer-se la fe viva dels creients de la mateixa manera que es coneix l’arbre pel seu fruit.

Article 11: De les Obres Voluntàries

Les Obres Voluntàries han de practicar-se humilment ja que per elles els éssers humans declaren que no només ofereixen a Déu tot el que han de fer, sinó que per amor a Ell fan, fins i tot, més del que s’hauria d’esperar d’ells. Malgrat això, hem de tenir molt clar el que Crist diu explícitament respecte això: Quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som tan sols uns servents. Hem fet només el que havíem de fer”.

Article 12: Del pecat després de la justificació

No tot pecat voluntàriament comès després de la justificació és pecat contra l’Esperit Sant, el qual és imperdonable . Per la qual cosa, als que han caigut en el pecat després de la justificació, no se’ls ha de negar el privilegi del penediment. Després d’haver rebut l’Esperit Sant, podem apartar-nos de la gràcia concedida i caure en el pecat i, per la gràcia de Déu, aixecar-nos de nou i esmenar la nostra vida.

Article 13: De l’Església

L’Església visible, el cap de la qual és Crist, és una Comunitat de fidels en la qual es predica la Paraula santa de Déu, s’administren degudament els sagraments , segons la institució feta per Crist, en tot allò que forma part necessària i essencial dels mateixos. L’Església de Jesucrist està integrada per una Comunitat d’iguals , de dones i homes, sense cap diferenciació per raó de sexe, raça, país d’origen, llengua, cultura, classe social o qualsevol altre signe intern o extern que aparentment ens pugui diferenciar perquè tots som un en Crist Jesús . En l’Església és on es manifesten els dons. Tots ells, inclòs el de pastorat, poden ser exercits tant per homes com per dones.

Article 14: De la tradició

En algunes tradicions s’ensenya sobre l’existència del purgatori , que els pastors de l’Església poden absoldre els nostres pecats , que hem de venerar les imatges , que hem de reconèixer poders sobrenaturals a les relíquies o que hem d’invocar la intercessió dels sants . Tots aquests ensenyaments no estan fonamentats en la Bíblia, la Paraula de Déu.

Article 15: De l’ús de la llengua al culte

En aquelles poblacions en les que es parli més d’una llengua, s’ha de fomentar el respecte i la tolerància per a què cada membre de la Comunitat pugui utilitzar la seva pròpia llengua en la seva expressió cúltica. Malgrat això, i amb la idea de fomentar la millor comunicació possible, i sense que això desdigui el que s’ha dit, a cada Comunitat s’ha d’optar per una llengua principal, que serà la que majoritàriament s’utilitzi en el decurs del culte, per tal d’assolir la major benedicció possible.

Article 16: Dels sagraments

Els sagraments instituïts per Crist són no només senyals o signes visibles de la professió de fe dels cristians, sinó també mitjans i testimonis de la gràcia i de la bona voluntat de Déu amb nosaltres, a través dels quals Crist obra en nosaltres de forma invisible, i no només revifa la nostra fe en Ell, sinó que també l’enforteix i confirma. Els sagraments instituïts per Crist, Senyor nostre, als evangelis són dos: el Baptisme i el Sant Sopar.

Article 17: Del Baptisme

El Baptisme no és només signe de professió i nota distintiva de la nostra fe, pel qual es distingeixen els cristians dels no batejats, sinó també signe de regeneració o renaixement.

Article 18: Del Sant Sopar

El Sant Sopar, o Sopar del Senyor, no és només signe de l’amor que han de tenir entre si els cristians, sinó més aviat sagrament de la nostra redempció per la mort de Crist; de manera que, per als que dignament i degudament i amb fe reben aquests elements, el pa que partim és una participació del cos de Crist i, de la mateixa manera, la copa de benedicció és una participació de la sang de Crist. Malgrat tot, el pa en cap moment deixa de ser pa ni el vi deixa de ser vi, sinó que simbolitza el cos i la sang de Crist, mort i ressuscitat.

Article 19: De la participació en el Sant Sopar

El Sant Sopar està obert a totes aquelles persones que hagin acceptat a Crist a les seves vides com el seu Senyor i Salvador personal .

Article 20: De l’Obra suficient de Crist

El sacrifici fet per Crist a la Creu és la perfecta redempció , propiciació i satisfacció per tots els pecats de tot el món, tant originals com actuals; no hi ha cap altra satisfacció pel pecat sinó només la realitzada per Crist Jesús. Per això mateix, el sacrifici de Crist ni pot ser substituït, ni repetit per ser suficient.

Article 21: Del Matrimoni dels ministres

La Llei de Déu no demana els ministres de Crist fer vot de celibat ni abstenir-se del matrimoni; és lícit per ells, igual que per a la resta de cristians, contraure matrimoni segons el seu criteri, com creguin més adient per la seva santificació.

Article 22: De les Cerimònies de l’Església

No cal que la litúrgia i les cerimònies siguin les mateixes a tot arreu, ni que s’expressin de forma idèntica; donat que sempre han estat diverses, i poden canviar-se segons la diversitat dels països, els temps i els costums, sempre i quan no hi hagi res contrari a la Paraula de Déu. Tot aquell que seguint un judici seu o la seva opinió personal, voluntàriament i intencionadament, trenqués públicament la litúrgia i les cerimònies de la Comunitat a què pertany, ha de ser reprès com pertorbador de l’ordre comú de la Comunitat, i com qui fereix les consciències dels altres germans.

Article 23: Dels governants

És deure de tots els cristians, i especialment dels pastors i altres ministres ordenats, guardar i obeir les lleis i decrets de l’autoritat governant o suprema del país del qual siguin ciutadans o en el qual resideixin, i hauran de fer servir tots els medis disponibles per a estimular i promoure l’obediència a les autoritats legalment i democràticament constituïdes.

Article 24: Dels béns aconseguits

Les riqueses i els béns que aconseguim com a fruit del nostre treball no ens pertanyen a nosaltres mateixos sinó que són de Déu. Dels mateixos, nosaltres n’hem de ser els seus savis administradors tant en favor de l’Església com en solidaritat amb els més pobres d’entre nosaltres i de la nostra societat.

Article 25: De la santificació

La santificació és la renovació de la nostra naturalesa caiguda a través de l’Esperit Sant, rebut mitjançant la fe en Jesucrist, la sang expiatòria del qual neteja de tot pecat; per ella no només som lliurats de la culpa del pecat, sinó també netejats de la seva contaminació, salvats del seu poder i capacitats, per gràcia, per estimar Déu amb tot el nostre cor i caminar de manera impecable en els seus sants manaments.

JOHN WESLEY Claus en la vida de Wesley

Joomla templates by a4joomla